Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari castellÓ-catalÓ
1. complacer (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 complaure. Me esfuerzo en complacerlos, m'esforšo a complaure'ls. v pron 2 complaure's. Se complace en su desgracia, es complau en la seva desgrÓcia.  [...]
2. se (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
3. morro (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
morro. 9 romper los morros fam inflar els morros. 10 tener alguien un morro que se lo pisa fig i fam tenir morro, tenir molta barra (o moltes penques), tenir uns pebrots que se'ls trepitja.  [...]
4. perdonar (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
perdono, els cent euros que em deus te'ls perdono. 5 [dispensar] perdonar, dispensar, excusar. Perdone que le interrumpa, perdoneu que us interrompi. 6 no perdonar no deixar passar, no desaprofitar. No perdonar un baile, no deixar passar un ball. No perdonar ocasiˇn de molestarle, no desaprofitar cap [...]
5. al (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
l'apotecari a comprar espŔcies. 4 [seguida del infinitivo que sustituye a un gerundio] en. Al salir de casa, en sortir de casa. Al verlos venir, en veure'ls venir. 5 [seguida de infinitivo, con significado causal] com que. Al no tener dinero, se puso a trabajar, com que no tenia diners es va posar a [...]
6. lo (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
i imperatiu], 'ls [nomÚs amb imperatiu], els. íQuiÚrelos!, estima'ls! [...]