, cal tenir en compte que la forma del possessiu variarà segons el context. Per exemple:
El document t'arribarà directament de la direcció i tu, al teu torn, l'enviaràs als treballadors (i no i tu, al seu torn, l'enviaràs als treballadors).
[...]
El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal [...]
El verb apretar no és admissible en català. Per expressar la
intensitat de temperatura alta o baixa o la força amb què brilla el sol o
amb què es percep un agent atmosfèric, es poden utilitzar diversos
verbs: picar, refermar, recruar, ser viu, intensificar-se. Per exemple:
El sol pica a [...]
El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en [...]
Tant fer el ronsa com fer el ronso són expressions normatives per expressar que algú va diferint l'execució d'alguna cosa que fa de mala gana, al costat del verb ronsejar. Així doncs, es pot dir:
Quan una tasca no el motiva, fa el ronsa fins a l'últim moment.
Quan una tasca no el motiva, fa el [...]
el Poble-sec D'acord amb la normativa vigent, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos formats a partir de mots catalans el primer element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-, el nom d'aquest barri barceloní és el Poble-sec. [...]