FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús o costum establert. Estil i forma de procedir o de resoldre en matèria jurídica que, per la seva reiteració, crea el costum. Costum recollit als Usatges de Barcelona. [...]