51.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la butxaca fig [mà sobre mà] con las manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos [...]
|
52.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Aquests tapissos agafen molta pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la [...]
v tr 1 [subjectar] coger, agarrar, asir, tomar. 2 [atrapar] coger, pillar, prender, agarrar, detener, arrestar, echar mano (o la mano) a. Agafar un fugitiu, coger a un fugitivo. 3 [prendre] coger, quitar. 4 [contractar] coger, tomar. Agafar minyona, coger criada. 5 [un vehicle] tomar, coger. 6 tomar, coger. Vam agafar una drecera, tomamos un atajo. 7 coger, tomar. Agafar fred, coger frío. 8 coger, conciliar. No poder agafar el son, no poder coger el sueño. 9 [acceptar] coger, tomar. Agafeu els diners que us donin, coged el dinero que os den. 10 [retenir] coger. Aquests tapissos agafen molta pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 coger, pillar. Em van agafar per sorpresa, me cogieron por sorpresa. 15 [sorprendre] coger, pillar. Agafar algú en una mentida, coger a alguien en una mentira. 16 fig coger, tomar. Agafar les coses amb interès, coger las cosas con interés. 17 agafar-ho al vol fig i fam [ésser molt llest] cogerlas al vuelo. 18 agafar per coger de (o por). 19 ho agafes o ho deixes lo tomas o lo dejas. 20 no haver-hi per on agafar-ho fig i fam no haber por donde cogerlo. v intr 21 [sobrevenir] venir, tomar. Li han agafat ganes de riure, le han venido ganas de reír. 22 [arrelar] prender, arraigar. 23 [enganxar] pegar. Aquesta pega no agafa, esta cola no pega. v pron 24 cogerse, agarrarse, asirse. Agafar-se a la barana, cogerse a la barandilla. 25 [enganxar-se] pegarse. L'arròs s'ha agafat, el arroz se ha pegado. 26 fig tomar tr. Agafar-s'ho pel costat que crema, tomarlo por donde quema. 27 [aprofitar] agarrarse. S'agafa a qualsevol excusa per no treballar, se agarra a cualquier excusa para no trabajar. 28 ballar agafats bailar agarrado. ![]() |
53.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un espacio en blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita [...]
|
54.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
set, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en [...]
|
55.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, desfiladero m. 10 fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros [...]
|
56.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 [...]
|
57.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Voldria que demà fes bon temps, querría que mañana hiciese buen tiempo. 5 fig i fam querer. Aquest vol que li trenquin el cap, este quiere que le rompan la cabeza. 6 com vulgui (o com vulgueu) como quiera. 7 és aquí on volia arribar [en una conversa] a eso voy, ahí quería llegar. 8 ho he dit (o fet [...]
|
58.
clau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 clavo. 2 [ullal d'elefant] colmillo. 3 [ullal de senglar] remolón, colmillo. 4 [dolor] clavo. 5 med [d'un furóncol] clavo. 6 veter clavo. 7 arribar com un clau [ser puntual] llegar puntualmente. 8 clau d'embigar clavo trabal. 9 clau d'espècia clavo de especia. 10 clau de cabota plana [...]
|
59.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lapse de temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta [...]
|
60.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo [...]
|