FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita. Els corpuscles en suspensió de l'atmosfera. Partícula molt petita considerada hipotèticament com a constituent elemental de la llum, fotó, o de la matèria, partícula elemental. Estructura cel·lular o histològica de dimensions molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té virtut de produir. Una terra molt productiva. Un comerç productiu. Que serveix per a formar un bon nombre de mots compostos o derivats. Un sufix productiu. Un procediment molt productiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de seda o de randa usada per les dones per a cobrir-se el cap. Xarxa de pas molt estret que serveix per a retenir peixos de mida petita que entren al bou. Embriaguesa. portar una mantellina Estar ebri. Peix condricti, semblant a les escurçanes, de cos romboidal molt més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust molt espinós de la família de les papilionàcies, de fulles molt reduïdes i flors grogues que apareixen a l'hivern, que es fa a les brolles de les contrades mediterrànies poc fredes (Ulex parviflorus). Argelaga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix d'aigua dolça de la família dels silúrids, que pot superar els 30 quilos de pes, de cap ample, un poc aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l'inferior, amb una sola aleta dorsal molt petita i aletes pectorals amb una espina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels odobènids, molt gros, de pell gruixuda, cos allargat, defenses desenvolupades i carn molt apreciada pels esquimals, que habita els mars i les costes àrtics (Odobenus rosmarus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils saures de grans dimensions, extremitats molt robustes, cap allargat i llengua molt llarga, bifurcada i retràctil, com la d'un ofidi, representada per un únic gènere. Individu d'aquesta família. [...]