FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divagar; l'efecte. Les divagacions d'un escriptor. Les divagacions d'un cervell malalt. Conjunt de canvis en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emissió de partícules subtilíssimes, emanació subtil i invisible. Exhalació percebuda per l'olfacte. L'envolta un efluvi de simpatia. Descàrrega elèctrica en els gasos o en l'aire caracteritzada per una luminescència feble sense soroll ni escalfament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no arriba al llindar. Que ocorre sota el llindar de la consciència per tal com l'estímul que el provoca és massa instantani o massa feble perquè pugui ésser recordat i conscienciat, s'aplica a una percepció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal. Mira'ns. Se'ns ha dit que no. [...]
El verb conèixer, en sentit general, significa 'tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:
Encara no coneixíem els detalls de la conferència.
Ara bé, la forma pronominal conèixer-se té el significat de 'ser evident, notar-se'. Per exemple:
Es coneix que avui han c [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició que hom enuncia i es proposa mantenir. Sostenir una tesi. Dissertació escrita sobre un tema determinat presentada per un candidat per adquirir un grau universitari. Una tesi doctoral. Una tesi de llicenciatura. Tesi doctoral. En mètrica, temps feble d'un peu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Utricularia, de la família de les lentibulariàcies, carnívora, feble i delicada, de fulles dividides en segments filiformes i proveïdes de vesícules operculades petites, que serveixen de trampes per a caçar bestioles, i flors grogues [...]
