FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Somriure-li, a algú, l'esperança. Viure d'esperances. Nodrir-se, alimentar-se, d'esperances. No haver-hi esperança, esperances. Esperança de guariment, de salvació, de victòria. Una esperança viva, forta, ferma, feble, vana. Virtut teologal per la qual el creient [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per prolongació d'un so emès en un temps feble sobre el temps fort successiu. Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són la gravetat, l'electromagnetisme, la força nuclear forta i la força nuclear feble. Procés social a través del qual els individus i els grups actuen, s'identifiquen, es comuniquen i reaccionen en relació els uns amb els altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poques carns. Estar flac. Sense força, sense vigor per a resistir, feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L'home era flac, i tot seguit caigué en la temptació. Aquest puntal és flac: no aguantarà. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una gran acceptació, propagar-se. Repetició afeblida d'una frase musical, d'una nota. Repetició de la darrera o de les darreres síl·labes d'un vers. So confús i dèbil. Petit conjunt de jocs de l'orgue, que formen un sol cos de sonoritat feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fruita. cosa de Aproximadament. Fa cosa d'un any. per cosa en el món Per res del món. poca cosa Cosa sense importància. Ha tingut una caiguda molt aparatosa, però s'ha fet poca cosa. poca cosa Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Síl·laba que no presenta una alteració del to. síl·laba breu Síl·laba que acaba en vocal breu. síl·laba comuna Síl·laba que pot ésser llarga o breu a voluntat. síl·laba feble Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agent físic que és una de les formes d'energia, capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Llum reflectida. Un raig de llum. La velocitat de propagació de la llum. Una llum forta, viva, enlluernadora. Una llum feble, somorta, dolça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sol, consistent en l'aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com ara un mur, d'una sèrie d'ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat. Aparença, especialment feble, vana, d'una cosa. No pot suportar l'ombra d'una ofensa. No li resta sinó [...]
