FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cementació Acer dolç susceptible d'ésser endurit superficialment mitjançant el tractament de cementació. acer dolç Acer amb un baix contingut de carboni, que és molt mal·leable i té una feble resistència mecànica. acer especial Acer que conté [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les medalles. moneda obsidional Moneda que es bat en una plaça assetjada. moneda sonant Moneda metàl·lica, en peces. Unitat oficial de valor. La moneda d'un país. Una moneda forta, feble. Diner efectiu d'un país que no està en mans del sistema bancari. moneda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com a nucli d'un predicat. verb principal En una perífrasi verbal, verb en forma no personal que aporta el significat bàsic. verb principal En una oració composta, verb de l'oració principal. verb pronominal Verb que es conjuga adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb. complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li, o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complement indirecte, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seu costat bo. Atacar algú pel seu costat feble. Aquest afer, per un costat sembla molt bo, per l'altre ja no ho sembla tant: és molt perillós. Persona que ens presta el seu ajut, el seu suport, que ens acompanya, ens empara. Tenir bons costats, un bon costat. Fer costat a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un so que interromp una pausa llarga o la precedeix immediatament. posició feble Posició ocupada per un so que no ofereix gaire capacitat de resistència i que fàcilment pot experimentar alteracions o que no s'acorda amb l'estructura fonològica de la llengua. posició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que dona sals i èsters que són estables. àcid carbònic Oxoàcid del carboni, de fórmula H2CO3, de caràcter àcid feble, resultant de la dissolució del diòxid de carboni en aigua. àcid carmínic Colorant natural vermell, de fórmula C22 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
feble. Natura humana, humanitat. El Verb s'és fet carn. de carn i ossos [o de carn i os, o de carn] Subjecte a les misèries i febleses humanes. Soc de carn i ossos com tothom, i també em puc equivocar. de carn i ossos [o de carn i os, o de carn] Capaç de tendresa, de pietat [...]
