141.
peroxodisulfat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sal de l'àcid peroxodisulfúric. Anió de fórmula S2O82-. [...]
desfardar
![]() |
142.
agrumollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (un líquid, una substància pulverulenta) formi grumolls. Una evaporació ràpida agrumolla l'esmalt. Un líquid, una substància pulverulenta, formar grumolls. La llet s'ha agrumollat. Heu de tenir cura que la sèmola no s'agafi ni s'agrumolli. La pols s [...]
|
143.
espellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descloure's. [...]
|
144.
desfardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar de farda. Treure's, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes. [...]
|
145.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
146.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
|
147.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
148.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
149.
esbarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
|
150.
abraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
|