En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
Manera d'executar una posició col·locant el peu de la cama de treball davantde l'altre peu o davant del cos, ja sigui a terra o en l'aire, també d'executar un moviment dirigint una extremitat cap endavant, o d'executar un pas fent servir el peu dedavant. [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
singular. Per exemple: En Riera (o El Riera) és conegut nostre, però Els Riera són coneguts nostres.
Aquests articles s'apostrofen davantde noms començats amb vocal o hac. Per exemple: en Ramon, el Joan, la Maria, na Laia, però n'Enric, l'Oriol, n'Hug, l'Amèlia, n'Helena. La forma femenina, com l'article [...]
La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.
Convé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també deperdavant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]
Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.
Aquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (a o en), o bé sense preposició. Per exemple:
En els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que en una oració va acompanyada generalment d'un determinant i eventualment d'un adjectiu, i pot fer la funció de subjecte, atribut, aposició o complement. [...]