de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la personalitat pròpia. plural exclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb l [...]

'efecte d'un fenomen físic com ara la calor o el so. El doble vidre de les finestres aïlla l'habitació del soroll dels cotxes. Aïllar una casa del fred. Impedir o atenuar la propagació (d'un fenomen físic, com ara la calor o el so), a l'exterior del lloc on [...]

perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple: Demà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació) Ara mateix acaben d'anunciar [...]

Variació moderada dels antígens de la superfície d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el genoma propi, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adquirida per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]

v tr 1 amortiguar, atenuar, mitigar. 2 [un deute] amortizar. 3 tecnol [amortir] amortiguar.  [...]

v tr 1 [deixar com mort] amortecer, amortiguar. 2 [esmorteir] amortiguar, atenuar, mitigar. v pron 3 [desmaiar-se] amortecerse, desmayarse.  [...]

v tr 1 [disculpar] pal·liar. 2 med [aliviar] pal·liar. 3 fig [atenuar, mitigar] pal·liar. Paliar una pena, pal·liar una pena.  [...]

v tr 1 degradar. Degradar a un magistrado, degradar un magistrat. 2 fig degradar. El abuso del alcohol lo había degradado, l'abús de l'alcohol l'havia degradat. 3 [atenuar] atenuar, esmorteir. 4 art [el color] degradar. v pron 5 degradar-se. Con su comportamiento servil se degrada, amb el seu [...]

v tr 1 [amortar] extinguir. 2 [esmorteir] atenuar.  [...]

Dislaceració del nervi infratroclear per a atenuar el dolor del glaucoma. [...]