real, segur, autèntic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inopugnable incontrastable incontrovertible irrefragable inqüestionable incontestable indubtable indisputable innegable positiu, que no admet discussió. Que ell ha renunciat és positiu. irrebatible evident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

positiu, dit de la persona que considera abans que tot allò que és pràctic o útil. positivista(filòsof) objectivista tocar de peus a terra, ésser molt realista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de compensar-se dues coses recíprocament. neutralització contrapès(fig.) Cp. equivalència 2 Allò amb què hom és rescabalat d'alguna cosa. reparació rescabalament recompensa contracanvi, allò que hom dona en compensació d'allò que rep. revenja(fig. usat en sentit positiu). El van [...]

1 sòlid (per oposició a fluid) espès dens compacte consistent Ant. Fluid. Moll. Bla. 2 real material físic(per oposició a abstracte) efectiu positiu tangible Ant. Abstracte. Irreal. Ideal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mereixedor creditor(adj.), només en sentit positiu o favorable. 2 honorable. 3 convenient. 4 condigne(una pena o un premi) proporcionat 5 Ésser digne de: Merèixer(->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 originalo d'origen genuí garantit fidedigne autòptic, vist amb els propis ulls, basat en l'observació personal. fefaent certificat cert indubtable innegable positiu manifest irrefutable irrefragable autenticat legítim avalat legalitzat veritable. 2 oficial. Ant. Espuri. Bastard. Fals [...]

1 positiu provat demostrat inconcús indubtable indiscutible irrefutable incontestable incontrovertible inqüestionable innegable inequívoc inatacable patent evident(->) real(->) segur(->) poder pujar-hi de peus Ant. Incert. Dubtós. Ésser tan cert com [...]

1 adj. teorètic hipotètic especulatiu supositiu Cp. llibresc: que només es troba en els llibres i no en la realitat. Ant. Pràctic. Empíric. Positiu. 2 m. i f. doctrinari, el qui atén més a teories i doctrines abstractes que a la pràctica. Cp. teoritzador, científic, especialista, expert [...]

1 enorgullaro orgullar ensuperbir 2 (enorgullir-sepron.) Esdevenir orgullós. altivar-se(->) pujar-li (a algú una cosa) al cap(honors, riquesa, etc.) Enorgullir-se s'usa sovint en el sentit positiu d'estar satisfet, probablement per influència del castellà. El sentit propi i correcte és el [...]