FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que objecta. objector de consciència Persona que es nega a obeir una llei, especialment la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No complir, no obeir, (una cosa que hom ha de fer, ha de respectar). Violar una llei, un precepte, una regla. Violar la fe jurada. Violar un jurament, un secret. Cometre una acció no respectant (una cosa considerada sagrada), profanar. Violar una sepultura. Violar el domicili particular d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un axioma. Una veritat axiomàtica. Estudi de les condicions que ha de complir el conjunt dels axiomes que presideixen l'organització lògica d'una ciència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha fet fallida. Un comerç fallit. Fet de deixar de complir, una persona o una empresa comercial o industrial, amb els seus pagaments quan té un passiu superior a l'actiu. Fer fallida. La fallida de la ciència. Situació de la persona o de l'empresa fallida. Estar en fallida [...]