FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada antigament d'obrir i de tancar el portal d'una ciutat, d'un palau, d'una presó, etc. Persona encarregada de cobrar el portalatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura de la custòdia, les claus, el servei de neteja, etc., d'un palau, d'un establiment públic, d'unes oficines o d'un bloc de pisos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure, estar-se (en una casa, en un poble, etc.). Habitar un esplèndid palau. Els àrabs habitaren Espanya durant segles. L'os blanc habita les regions polars. Residir, estar-se. Habitem al quart pis. Ell habitava en un palau. La regió on habiten els ximpanzés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Via d'accés a un lloc. Via ampla, ordinàriament vorejada d'arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important, o que constitueix un dels carrers notables d'una població. Augment del cabal d'un curs d'aigua per efecte de la pluja. [...]
