precedit d'article determinat. Per exemple:
... per tant, del dit informe es desprèn... (i no ... per tant, de dit informe es desprèn...).
Cal recordar que hi ha altres maneres de recuperar elements esmentats prèviament, com ara l'ús d'un demostratiu o la substitució del referent per un pronom feble o [...]
El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple:
Tant el servei com el menjar van ser exquisits.
En canvi, quan el subjecte apareix [...]
Els colors dels llums del semàfor són verd, groc i vermell.
Pel que fa al color groc, s'hi pot fer referència amb altres denominacions, com ara taronja, ataronjat, carbassa (o carabassa) o ambre, malgrat que aquesta darrera no és tan habitual. Quant al vermell, en alguns parlars és habitual la [...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:
1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:
Estudia per
advocat.
Estudia per a advocat.
2. En complements que expressen [...]
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]
Múnic Zúric
Les formes normatives d'aquests topònims són Múnic i Zúric; són, per tant, paraules planes que duen accent gràfic segons les normes generals d'accentuació. [...]
