Resultats de la cerca frase exacta: 1.932
|
121.
tractació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. [...]
|
|
122.
desacord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança d'acord, el fet de no estar d'acord. Haver-hi desacord entre els jutges. Els jutges estan en desacord. Viure en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta. [...]
|
|
123.
concordadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De comú acord. [...]
|
|
124.
consonància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dos sons que, produïts simultàniament, formen un interval d'un acord perfecte. Repetició en dos o més mots de les vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba accentuada. Acord, concordança. Entre les nostres idees no hi ha consonància. [...]
consonància
|
|
125.
arpegiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer arpegis. Arpegiar un acord. [...]
|
|
126.
constitucionalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb la constitució. [...]
|
|
127.
consonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]
|
|
128.
astronòmicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb les lleis astronòmiques. [...]
|
|
129.
comunia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pacte o acord entre diverses persones. [...]
|
|
130.
acordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l'assemblea? Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els colors, els tons, d'una pintura [...]
|
consonància
1 1 f. [LC] [MU] Qualitat de dos sons que, produïts simultàniament, formen un interval d'un acord perfecte.
1 2 f. [LC] [FLL] [FL] Repetició en dos o més mots de les vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba accentuada.
2 1 f. [LC] Acord, concordança. Entre les nostres idees no hi ha consonància.
2 2 [LC] en consonància amb loc. prep. D'acord amb. Els seus actes no estan en consonància amb les seves paraules.