FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calar foc a un objecte Fer que cremi. El llamp va calar foc als pallers. Calar-se foc al paller. Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d'ésser (d'algú), les raons, el secret (d'alguna cosa). Ja l'he calat: és un farsant. Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, arribar, després d'una navegació, a la vista d'un punt conegut. El vent o el mar, arribar a un lloc on hi havia calma o l'aigua no hi arribava. Calar 1. Tornar a deixar calada (una nansa) després d'haver-ne tret el peix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s'encén per fer claror, anar a calar foc, etc. Foguera. Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d'altres poblacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les veles, les xarxes. Peix que s'agafa d'un cop en una calada. Obertura formada en alçar-se una part dels fils de l'ordit i restar immòbils o abaixar-se els restants, per dintre de la qual és possible d'inserir la trama d'un costat a l'altre del teler [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les xarxes. fer cala buida No aconseguir el que hom volia. Metxa de paper caragolat, tros de sabó, untats d'oli, que s'introdueixen al recte per procurar l'anar de ventre. Manyoc de desfiles per a introduir en una ferida. Sonda per a reconèixer una ferida. Tros de [...]