derivar1
1 1 v. tr. [LC] Fer sortir del seu llit (l'aigua d'un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d'un riu per a ús de l'agricultura, d'una indústria.
1 2 v. intr. [GL] L'aigua d'un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest canal.
2 1 v. tr. [LC] Fer provenir (una cosa) d'un origen, d'una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí.
2 2 v. intr. [LC] Tenir l'origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D'aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l'estómac. El català deriva del llatí. La paraula concert té diferents significats, però tots deriven del seu ús musical.
2 3 v. intr. pron. [LC] Les conseqüències que es deriven d'una mala decisió.
3 1 v. intr. [FL] [LC] Un mot, tenir l'origen en un radical o en un altre mot. Els mots blader i bladar deriven de blat. El mot taula deriva del llatí tabula.
3 2 v. intr. pron. [FL] [LC] El mot blader es deriva de blat.
4 1 v. intr. [LC] Evolucionar per convertir-se en una altra cosa. El conflicte derivà en guerra civil. Les cèl·lules embrionàries deriven cap a diferents tipus cel·lulars.
4 2 v. intr. pron. [LC] L'amistat es derivà a poc a poc en indiferència.
5 1 v. intr. [LC] Desviar-se cap a un altre camí, cap a un altre tema. La conversa derivà cap a l'enyorada terra natal.
5 2 v. intr. pron. [LC] Tot d'una la conversa es derivà cap a afers d'actualitat candent.
6 1 v. tr. [LC] [QU] Obtenir (una substància) d'una altra per substitució real o teòrica. Derivar un àcid orgànic de l'hidrocarbur corresponent.
6 2 v. intr. pron. [LC] [QU] Els sulfats es deriven de l'àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall.
7 1 v. tr. [LC] [MT] Deduir (una funció) d'una altra segons una llei fixa.
7 2 v. tr. [LC] [MT] Calcular la derivada (d'una funció).
