FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que [...]
v intr 1 dr replicar. v tr 2 [respondre] replicar, responder, contestar. No sabé què replicar, no supo qué replicar. 3 abs [contradir] replicar. Sempre repliques, siempre replicas. [...]
v intr 1 [argüir en contra] replicar. 2 [contradecir] replicar, respondre, contestar. No puedes mandarle nada que no replique, no li pots manar res que no repliqui. 3 dr replicar. v tr 4 replicar, respondre, contestar. No replicó nada, no replicà res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Examinar en detall (una qüestió), raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses. Discutir un text. Discutir un problema. Discutir un mot. Discutir l'oportunitat de fer quelcom. Replicar, posar en dubte. De vegades obeeix i de vegades m'ho discuteix tot. Persones de divers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Delitós de jugar. És un noi molt enjogassat. Lliurat als jocs propis d'infants o de joves. Ara estan enjogassats: deixa'ls jugar. Li va replicar amb un to enjogassat. [...]