desplaer, desplaïmento desplaença enuig descontentament malcontentament pena contrarietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desordre. 2 disgust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descontentació despagament malcontentament disgust despit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgust enuig desplaïment desplaença descontentament malcontentament contrarietat Cp. pena Ant. Plaer. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 disgust. 2 A desgrat: De mala gana. Amb repugnància. A repel. A remà. A contracor. De mal talent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(loc. adv.) de bon humor de bona lluna tenir el dia bo trobar-se bé Ant. Tenir el dia sis. No estar ben catòlic. Cp. la frase de mal talent, de mala gana, amb disgust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, molèsties de la vida. Cp. disgust, flagell (fig.). Ant. Comoditat. Plaer. Delícia. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós(en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell(íd.). Ha fet un bell xàfec. bo(íd.). Li va donar un bon disgust. [...]

estalviar. Li vaig estalviar un disgust. defugir. Va defugir de fer-ho. evadir. Evadir les dificultats. esquivar. Esquivar un cop, un encontre, un perill, etc. salvar. Salvar les dificultats, els obstacles. eludir. Ell sempre eludia una resposta clara. parar. Va parar el cop amb el braç [...]