Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d'algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos. [...]

m 1 disgusto. Els fills no li donen sinó disgusts, los hijos no le dan más que disgustos. 2 disgusto. Quan li diràs que no pots anar-hi tindrà un disgust, cuando le digas que no puedes ir, tendrá un disgusto.  [...]

desplaer, desplaïmento desplaença enuig descontentament malcontentament pena contrarietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Expressió de disgust, d'impaciència. [...]

Ganes de vomitar. [usat generalment en pl.] Fàstic, profund disgust, moral. [...]

Manca de comoditat. Qualitat d'incòmode. Molèstia, disgust. [...]

Continuar existint, continuar essent vàlid. Subsisteixen les mateixes causes de disgust. [...]

Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]

Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l'encenedor. Expressió usada per a tancar un tema o donar-lo per prou tractat. No m'acaba de fer el pes, però vaja, me'l quedaré.  [...]