71.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
72.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà. jornada, el dia considerat en relació al temps que fa. diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa. diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa. dia de cada dia, íd. dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats. dia de festa (o festiu) dia de folga, íd. dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd. dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras. 2 Dia de camp: → forada. 3 De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
73.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 visatge rostre vult(lit.) faç fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona. faccions o faiçons, trets de la fisonomia. semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona. carura, fesomia, semblant. carassa, cara grossa. carona, cara bonica [...]
|
74.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to [...]
|
75.
home
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. viador(m.), l'home en tant que es considera fent el seu camí vers un destí ultraterrenal. el gènere humà, els éssers humans considerats col·lectivament. els humans, íd. els mortals. També en singular. Feliç mortal! 2 Individu mascle de l'espècie humana (oposat a dona). homenot(fam.), íd. 3 Noms [...]
|
76.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, moure les espatlles o muscles. manejar(intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar(euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll [...]
|
77.
canvi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
curs d'una malaltia, tant si és per bé com per mal. girada(fig.). Ja no és dels nostres: ha fet una girada. tombada, canvi que fa el temps. El dia ha fet (o ha donat) una tombada sensible. També es diu d'un canvi de fase de la Lluna. bordada, canvi de direcció que fa una nau, en un curs zigzaguejant [...]
|