1.
aterrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar terror (a algú). Sentir terror. Quan feia tempesta s'aterria i no gosava ni mirar per la finestra. [...]
|
2.
aterrir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
aterrir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 aterrar, aterrorizar. v pron 2 aterrarse, aterrorizarse. [...]
|
4.
aterrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acogotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir. [...]
|
6.
aterrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] [en el sentido de �causar terror�, es regular] v tr 1 p fr [bajar al suelo] baixar, davallar. 2 p fr [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre. 3 min [en los terreros] abocar, buidar. 4 p fr [enterrar] enterrar, colgar. 5 [causar terror] aterrir, esfereir. v intr 6 [...]
|
7.
aterrorizar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 terroritzar, aterrir. v pron 2 aterrir-se, esfereir-se. [...]
|
8.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmar o espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer agafar por donar un ensurt (o un surt) colpir d'espant fer posar els cabells drets (o de punta) esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.). 2 (espantar-se pron.) agafar por corgelar-se sangglaçar-se estremir-se de por escagarrinar-se o cagar-se de por cagar-se a les calces tenir cucs quedar mort (hiperb.) o morir-se de por glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos esgarrifar-se restar petrificat arrugar-se-li (a algú) el melic 3 → esquivar. 4 Fig. → commoure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |