Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No con [...]

Persona que es complau a excitar-ne sexualment una altra sense consentir, després, a satisfer-la. [...]

Una forta sotragada, els trets de l'artilleria, etc., consentir, fendre (una construcció, un artefacte). [...]

Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-se a. Condescendir a la voluntat, als precs, d'algú. [...]

Rebre, donar entrada (a algú), en algun lloc. L'Acadèmia ha admès dos nous membres. L'havien admès a la presència del rei. L'admeten a les festes que donen. Acceptar 2 1. Admetre una teoria, una hipòtesi. Consentir, sofrir. No admetre excuses. Això no admet [...]

Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]

Instruir oralment (algú), especialment en la religió cristiana. Explicar per tractar de convèncer a fer o a consentir alguna cosa. [...]

ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]

No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s'hi molt, va refusar aquella feina. No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho. Rebutjar 3.  [...]

Sotmetre's, consentir. Rendir-se a una opinió. S'ha rendit a l'enemic. Fatigar en alt grau. El Jordi, escalant la muntanya, es va rendir molt. Produir (tal o tal benefici o utilitat). Inversions que rendeixen més d'un deu per cent. Sotmetre (les pells) a rendiment.  [...]