El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]

, és a dir, sense aquest increment. Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]

Present de subjuntiu esculli o escolleixi, escullis o escolleixis, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin Imperatiu escull o escolleix, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin També és el cas dels verbs acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir [...]

infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmar, cercar, consentir, creure, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, refusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple: Han acordat (de) dirigir l [...]

, assenteix, assentim, assentiu, assenteixen Present de subjuntiu assenteixi, assenteixis, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin Imperatiu assenteix, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin A diferència dels verbs anteriors, el verb consentir es pot conjugar de dues maneres: com a pur (com [...]