Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No con [...]

El verb que heu cercat es conjuga com dormir o com servir.  [...]

El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]

 [...]

[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]

v intr 1 consentir, acceder. La mare consentí a llurs precs, la madre accedió a sus ruegos. 2 consentir a [seguit d'infinitiu] consentir en. 3 consentir que consentir en que. 4 qui calla consent quien calla otorga. v tr 5 consentir, permitir, tolerar. Els seus pares li ho consenten tot, sus padres [...]

1 v. intr. estar(o declarar-se) d'acord condescendir assentir rendir-se accedir(->) desentossudir-se prestar-se a (+ inf.) cedir 2 v. tr. permetre tolerar admetre acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú. deixar fer deixar dir Ant [...]

Una forta sotragada, els trets de l'artilleria, etc., consentir, fendre (una construcció, un artefacte). [...]

Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-se a. Condescendir a la voluntat, als precs, d'algú. [...]