FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d'entrebancs: branques caigudes, pedres despreses... Ja estaria llest; però m'ha sortit un entrebanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repicar, especialment amb un picaporta. Jo m'estic al tercer pis segona porta: has de trucar tres pics i repicó. Repic ràpid i ritmat d'una campana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d'all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar enfit (a algú). Aquesta pasta m'ha enfitat. Agafar un enfit. S'enfita de seguida. Estar enfitat. estar enfitat d'una cosa Estar-ne tip, no poder-la suportar més. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se. La proposta dels companys m'entrelligassà una bona temporada. No té repòs qui s'entrelligassa en negocis il·lícits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una emoció, fer estremir. Esborronar, horripilar. Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se'n seguiran. M'esgarrifo de pensar els danys que en provindran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia. Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conto les meves penes. [...]
