FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]