FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d'una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. M'ha sortit molta sang, però ja se m'ha estroncat. Estroncar-se una font. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d'ingressos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]