FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis semblants als espàrids, però de cos més allargat, boca molt protràctil, amb una sola aleta dorsal i dents còniques i petites, de colors elèctrics molt vius el mascle, que inclou els gerrets i les xucles. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, de mida petita, amb la primera aleta dorsal formada per espines aïllades, sense escates, amb escuts ossis sobre els flancs, que viu en aigües dolces i salabroses i inclou el punxoset. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat i molt comprimit, com una cinta, amb la boca subvertical, l'aleta dorsal estesa sobre el dors i la caudal amb un lòbul triangular dirigit cap amunt, que inclou la faixa. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina, de 17 centímetres de llargada màxima, de color blau verdós i ventre argentat, amb l'inici de l'aleta dorsal oposat a les aletes ventrals, propi d'aigües més aviat fredes (Sprattus sprattus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, d'aigua dolça, amb el musell llarg i deprimit, la boca ampla i el maxil·lar inferior prominent, amb una sola aleta dorsal situada molt enrere i oposada a l'anal, molt voraços, que inclou el luci. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels esciliorrínids, amb les aletes dorsals separades per una distància no superior a la llargada de la base de l'aleta anal, pigallat de taques fosques violàcies de diàmetre mitjà més gros que el de la pupil·la (Scyliorhinus stellaris). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb la boca grossa, l'opercle amb dues o tres espines planes, la primera aleta dorsal proveïda de set a dotze radis espinosos forts, unida a la dorsal blana, que inclou els serrans i l'anfós. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat i cobert de plaques òssies, amb la boca molt petita situada a l'extrem d'un musell llarg i tubiforme, amb una sola aleta dorsal, que inclou el cavall marí i les agulletes. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, sense extremitats posteriors, de cap massís amb el musell arrodonit, llavis grossos, esquelet ben desenvolupat, mamelles pectorals i la cua en forma d'aleta horitzontal, que habiten les costes dels mars tropicals. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cap i cos molt aplanats, amb la boca terminal i ampla i les fenedures branquials situades als costats del cap, aletes pectorals i ventrals molt grosses i eixamplades, sense aleta anal, d'hàbitat bentònic, que inclou els escats. Individu d'aquesta [...]
