Resultats de la cerca frase exacta: 14
|
1.
suplicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb submissió i humilitat. Suplicar una gràcia a una autoritat. Demanar amb humilitat (a algú). Suplicar Déu. Suplicar el rei. [...]
|
|
2.
suplicar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
|
3.
suplicar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [demanar] suplicar. Suplicà una gràcia al rei, suplicó una gracia al rey. 2 dr suplicar. [...]
|
|
4.
suplicar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 suplicar. Suplicar un favor, suplicar un favor. 2 dr suplicar. [...]
|
|
5.
suplicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demanar. impetrar, obtenir suplicant. cuitar, suplicar insistentment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
suplicació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar, de sol·licitar súplica. [...]
|
|
7.
súplica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar. Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades. Clàusula final d'un escrit dirigit a l'autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica. [...]
|
|
8.
ajuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ajuntar a la colla. A Ripoll, el Ter s'ajunta amb el Freser. Ens vàrem tornar a ajuntar prop de l'ermita. Cada matí ens ajuntem tres o quatre i anem a pescar. ajuntar les mans Ajuntar-les per pregar, suplicar. Ajustar² 2 . Anar a viure en parella sense casar-se. La Glòria s'ha ajuntat [...]
|
|
9.
deprecar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [suplicar] suplicar, demanar. [...]
|
|
10.
dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
|
