Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]

Prendre venjança (d'una ofensa, d'un dany, etc.). Els catalans decidiren venjar la mort de llur capità. Venjar-se d'algú, d'una ofensa. Prendre venjança de l'ofensa, del dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare. Venjar algú el seu honor. Ja podeu estar [...]

Haver reparació d'una pèrdua, d'un dany, d'una ofensa, etc. Aquella fortuna els havia resquitat de les antigues penúries. [...]

Treure (una conseqüència). D'aquests indicis podem inferir que ell és el culpable. Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.). [...]

Acció de reparar; l'efecte. La reparació del cotxe li va costar una fortuna. Fer reparacions en una casa. La reparació d'una ofensa, d'un dany, d'una injustícia. [...]

Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]

Ira, indignació. Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor. [...]

Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu. Un comportament venjatiu. [...]

Acció de perdonar; l'efecte. El perdó d'una ofensa. El perdó dels nostres pecats. Demanar perdó. Dispenseu. [...]

Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]