Resultats de la cerca frase exacta: 67

21. injúria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
22. perdonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar passar sense càstig (una falta). És un crim que no es pot perdonar. Déu perdona els pecats. No guardar cap malvolença (per una ofensa rebuda). Perdonar una ofensa, una injúria. no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no [...]
23. satisfacció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa [...]
24. empassar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una ofensa, una extorsió, etc. Creure's (una cosa falsa). S'empassa totes les mentides que li diuen. Empassar-se una doctrina falsa. fer empassar la píndola a algú Fer-li creure una falsedat, una exageració, etc. Algú, callar (allò que hauria volgut dir). Li volia [...]
25. moral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Professor de moral. La moral cristiana. Conducta quant al seu aspecte moral. Una ofensa a la moral. moral còmoda Moral relaxada. Lliçó de conducta, especialment que es desprèn d'una faula, d'una narració, etc. Conforme als bons costums, a la moral. Una obra moral. Suau, enraonat [...]
26. satisfer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofensa fet (a algú). Les seves explicacions no em satisfan. Acomplir, saciar, (un desig, un apetit o una passió). Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Què podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic. Pagar (allò que cal pagar). Satisfer un [...]
27. composició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
netejar metalls. Redacció 2 . Acció de compondre's; l'efecte. Entrar en composició amb l'enemic. Una amigable composició. Antigament, conveni o esmena que, d'acord amb el sistema penal de la venjança privada, restableix la pau que ha pertorbat una ofensa criminal entre persones o [...]
28. voler 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]
29. ombra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sol, consistent en l'aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com ara un mur, d'una sèrie d'ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat. Aparença, especialment feble, vana, d'una cosa. No pot suportar l'ombra d'una ofensa. No li resta sinó [...]
30. vengar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 venjar. v pron 2 venjar-se. Vengarse de una ofensa, venjar-se d'una ofensa.  [...]
Pàgines  3 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>