1 ofensa(->) contumèlia(lit.) insult ultratge dicteri, dita injuriosa, ofensiva. improperi invectiva, discurs o escrit injuriós per la violència. deshonria, paraula injuriosa. afront, injúria feta a la cara, públicament. motada, paraula insultant. mostatxada(dial. Alc.). Li ha dit una [...]

1 compensar. indemnitzar reparar(un dany, una pèrdua) 2 revenjar-se. S'usa també en bon sentit. Ell em va fer un regal magnífic, però jo em vaig revenjar a la primera ocasió. resquitar-se, rescabalar-se d'una pèrdua, d'un dany, d'una ofensa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 ombra, ombria. 2 art ombra. 3 fig [fantasma] ombra. La sombra de un muerto, l'ombra d'un mort. 4 [generalmente en plural] fig confusió, atordiment m. 5 fig [apariencia] ombra. No puede soportar ni la sombra de una ofensa, no pot suportar ni l'ombra d'una ofensa. 6 fig [vestigio] rastre m. No [...]

contesa, la ira, etc.) portar. Això portà la discòrdia. Cp. reportar motivar determinar, ésser la causa immediata d'una cosa. Aquell sotrac determinà la caiguda del salamó. inferir(ferida, ofensa, etc.) irrogar(un dany, un perjudici, etc.) fer, íd. importar. Això importa una gran despesa. armar [...]

1 Acció que ofèn la moral pública. vergonya. És una vergonya, de comportar-se així en públic! desvergonyiment, paraula o acció pròpia d'una persona desvergonyida. mullader(fig.) pedra d'escàndol, acció que escandalitza. ofensa a la moral 2 Acció blasmable que atreu l'atenció pública. mal [...]

la memòria desaprendre(una cosa apresa de memòria). Moltes de les coses que ens ensenyen a l'escola les desaprenem. fugir del cap(una cosa) anar-se-li (a algú una cosa) del cap (o de la memòria) 2 Oblidar voluntàriament (una ofensa, un deute, etc.). passar l'esponja. La falta és perdonada [...]

injuria f - injúria f Delicte consistent en una ofensa feta amb paraules o amb actes al nom o a l'honor d'altri. NOTA: Se sol dir en plural. CA: Delicte d'injúries. Proferir injúries. [...]