f 1 [habla] paraula. Tener la palabra, tenir la paraula. El hombre está dotado del don de la palabra, l'home és dotat del do de la paraula. Recobrar la palabra perdida, recobrar la paraula perduda. 2 [vocablo] paraula, mot m. Palabras afectuosas, amables, paraules afectuoses, amables. No decir [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [facultad de hablar] paraula, parla, llenguatge m. 2 paraula, parla. Ha perdido el habla, ha perdut la paraula. 3 [dialecto] parlar m. El habla andaluza, el parlar andalús. 4 parlar m. El habla coloquial, el parlar col·loquial. 5 llengua [...]
m 1 [facultad de hablar] llenguatge, paraula f, parla f. 2 [ejercicio de esa facultad] llenguatge, paraula f, parla f. 3 fig llenguatge. El lenguaje de los signos, el llenguatge dels signes. [...]
f pl 1 fam manera (o facilitat) d'explicar-se, explicacions. 2 tener muchas (o muy buenas) explicaderas tenir moltes paraules, tenir bona parola, tenir facilitat de paraula, tenir molta lletra menuda, no mancar-li explicacions. [...]
adj 1 formal. Causa formal, causa formal. 2 fig formal, complidor -a. Cumplirá su palabra: es muy formal, complirà la seva paraula: és molt formal. 3 fig [con todos los requisitos] formal. Con orden formal de comparecer, amb l'ordre formal de comparèixer. [...]
f 1 soltesa, deseiximent m, despreniment m, desembaràs m, desimboltura, prestesa. 2 fig facilitar de paraula. 3 con soltura fig amb facilitat, amb desimboltura, amb soltesa. Habla el inglés con soltura, parla l'anglès amb desimboltura. 4 soltura de palabras fig i p fr facilitat de paraula. [...]