m/c
L'abreviatura de al meu càrrec és m/c.
Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu càrrec (m/c), es poden formar les abreviatures següents: al [...]
m/cte
L'abreviatura de al meu compte és m/cte.
Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu compte (m/cte), es poden formar les abreviatures següents: al [...]
m/f
L'abreviatura de al meu favor és m/f.
Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu favor (m/f), es poden formar les abreviatures següents: al nostre [...]
Les formes rec i reg tenen significats diferents.
Un rec és un canal de regatge. Per exemple: No hi ha aigua al rec.
En canvi, reg fa referència al regatge mateix. Per exemple: Terres de bon reg.
[...]
Per fer referència a un càrrec immediatament inferior al designat pel nom al qual s'adjunta, es pot utilitzar tant el prefix sots- com el prefix sub-. Per exemple:
sotsdirector o subdirector
sotsinspectora o subinspectora
sotsdelegada o subdelegada
sotssecretari o subsecretari
Pel que fa al [...]
El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:
L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions [...]
porta un complement directe de persona seguit d'un altre complement, que pot ser un infinitiu introduït per la preposició a o una oració amb la conjunció que. Per exemple:
Autoritzo la meva filla a sortir d'excursió.
Autoritzo la meva filla que surti d'excursió.
[...]
mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]