Resultats de la cerca frase exacta: 47
|
1.
envestir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l [...]
envestir
|
|
2.
envestir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
|
3.
envestir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 embestir. L'autobús envestí el cotxe, el autobús embistió el coche. 2 [per demanar quelcom] embestir, acometer. 3 fig [una cosa àrdua] acometer, emprender. Envestir un negoci, acometer un negocio. [...]
|
|
4.
envestir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escometre arremetre afalconar, envestir abrivadament. bornar(v. intr.), envestir el peix la xarxa. brivar, íd. afuar-se, llançar-se impetuosament contra algú o alguna cosa. atropellar, envestir causant dany. atacar, atracar. 2 Fig. emprendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
envestida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envestir; l'efecte. [...]
|
|
6.
brivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El peix, envestir la xarxa. [...]
|
|
7.
afuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
|
|
8.
aquissar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents. [...]
|
|
9.
mufar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l'amo en veure'l córrer. No t'acostis a la vaca que mufa. [...]
|
|
10.
afalconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
|
envestir
1 1 v. tr. [LC] Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l'estació.
1 2 [LC] envestir la platja Atracar 1 .
2 1 tr. [LC] Escometre (algú) per demanar-li quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.
2 2 tr. [LC] Emprendre (una cosa àrdua). Envestir una pujada. Envestir un negoci.