FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pot efectuar filtracions. placa d'anivellació Clau amb cabota semiesfèrica i una virolla soldada que serveix per a assenyalar nivells de caire provisional. En fot., làmina de vidre cobert en una de les seves cares d'una substància alterable per la llum, que serveix per a [...]
el Poble-sec D'acord amb la normativa vigent, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos formats a partir de mots catalans el primer element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-, el nom d'aquest barri barceloní és el Poble-sec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb quatre barbellons grossos a cada maxil·lar, que és d'origen americà (Ictalurus melas). peix guitarra Peix de la família dels rinobàtids, amb les aletes pectorals soldades al cap, molt poc freqüent a la nostra mar (Rhinobatos rinobatus iR. cemiculus). peix lloro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àcida. En geol., que té més del 66 % de sílice i quantitats petites de magnesi, ferro i calci, s'aplica a algunes roques ígnies. Que té un grau d'acidesa inferior a 6,6, s'aplica a alguns sòls. Compost químic que és capaç de donar ions d'hidrogen o [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l ir: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
ema
n
ena
o
o
p
pe
q
cu
r
erra
s
essa
t
te
u
u
v
ve / ve baixa
w
ve doble
x
ics / xeix
y
i grega
z
zeta
Les lletres k i w només es troben en paraules d'origen [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
)
També poden incorporar xifres, símbols o altres signes. Per exemple:
3D (tres dimensions)
R+D (recerca i desenvolupament)
AP-7 (autopista de peatge 7)
En altres casos, prenen les inicials dels components d'un mot complex. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
TV (televisió)
De vegades, per [...]
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)