121.
grup
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mateixa feina. El ferit formava part de la brigada segona. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. colla, conjunt, reunió, associació. 2 En grups (en relació amb els verbs entrar, sortir, etc): A glopades. A borbollons. A borbolls. A onades [...]
|
122.
casa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
casunyet, íd. casalot, casa vella o ruïnosa. casal o casalici, casa molt gran. foc o llar. És un poblet de cent focs. borda, casa rústica, sucursal d'una masia. palau, casa de gent noble o molt rica. palau de fades(fig.), es diu d'una casa molt bella. castell, casa senyorívola d'un [...]
|
123.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
propi de la gent del camp, no ciutadà. barbarisme(->), mot estranger, no incorporat a la llengua. estrangerisme, mot manllevat a una llengua estrangera. manlleu, íd. préstec, íd. xenisme, estrangerisme que designa una realitat d'una altra llengua. lèxic, el conjunt de mots d'una llengua. Manuel [...]
|
124.
barreja
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mescla d'elements heterogenis. Es una amalgama de veritats i d'errors. mescladissa, barreja confusa de coses que no lliguen. conglomerat, barreja composta de fragments de diverses procedències. Un conglomerat de gent de tots els partits. miscel·lània, barreja de coses vàries. rassa, conjunt d [...]
|
125.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
|
126.
baix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
o qualitat. El poble menut, el baix poble. Cp. humil 3 (Parlant del preu) vil. Comprar una cosa a vil preu. 4 (Parlant del foc o de la llum) somort 5 (Parlant d'un color) apagat desmaiat 6 (En l'ordre moral) vulgar plebeu pedestre comú jussà adotzenat trivial de poc braç, dit de la gent [...]
|
127.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cendres(una cosa) (fig.) arrencar de soca-rel(fig., un vici, un abús, etc.) anihilaro aniquilar anorrear abismar consumir desgastar dissipar(les il·lusions, etc.) exterminar(gent, animals, plantes) extirpar(una mala herba, un mal costum, etc.) rocolar, destruir una cosa a cops de roc. fer pols [...]
|
128.
quantitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, la quantitat de combustible, de pólvora, etc., que hi ha en un forn, en una arma, etc. Avui, al forn, hi ha massa càrrega. 2 Nombre més o menys considerable de coses. abundància(->) nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora. miríada, un nombre immens. un sens fi un pou. X. té un [...]
|
129.
alberg
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Casa on hom troba allotjament. hostal parador hotel fonda, hostal. L'hostal es troba generalment vora els camins carreters, mentre que la fonda està situada dins de la població. posada, lloc on hom posa o s'està passatgerament; esp. casa on s'alberga gent pagant. dispesa, casa on, per un preu [...]
|
130.
cremar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cos de l'accidentat estava carbonitzat. incinerar, reduir un cos orgànic a cendra. En els països civilitzats un gran percentatge de gent es fa incinerar, en lloc d'enterrar. bleir. Ho he deixat anar perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix. cauteritzar, cremar [...]
1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc. caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja. deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament. flamejar (→), fer flam, llançar flama. fogallejar, flamejar i espurnejar, una cosa encesa. brasejar, fer brasa, un foc. blandar, fer flama. ablamar-se, íd. estar calent (o brusent, o roent, o abrusador, o abrasador), estar una cosa molt calenta fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. Ant. Apagar-se. Esblamar-se. Entebeir-se. Refredar-se. 2 v. tr. Consumir una cosa per l'acció del foc. foguejar. Li van foguejar la ferida. fogonejar, cremar superficialment. incendiar (→) encendre (→) abrasar, convertir una cosa en brasa ardent. L'incendi abrasà tot el bosquet. abrusar o brusir, sotmetre a l'acció del foc. deflagrar, fer deflagrar una substància. Una guspira deflagrà la caixa oberta de dinamita. carbonar o carbonejar, cremar la llenya per convertir-la en carbó. calcinar (ossos) carbonitzar, reduir un cos orgànic a carbó. El cos de l'accidentat estava carbonitzat. incinerar, reduir un cos orgànic a cendra. En els països civilitzats un gran percentatge de gent es fa incinerar, en lloc d'enterrar. bleir. Ho he deixat anar perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix. cauteritzar, cremar un teixit orgànic amb un càustic qualsevol. gasar, cremar amb gas. socarrar, cremar exteriorment. socarrimar, socarrar lleugerament. torrar, cremar superficialment, especialment una substància orgànica. bofegar, cremar superficialment fent sortir bòfegues. refregir, cremar un menjar. Cp. rostir, escaldar, escalivar sobtar-se, coure's massa, superficialment, un menjar per excés de foc. solar-se, cremar-se la sola del pa. 3 Afectar una cosa de manera que suggereix l'acció destructora del foc. sulsir o salsir, dessecar, esp. el sol una cosa sucosa, com les plantes. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |