FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que supleix una deficiència. Relatiu o pertanyent a la supleció. Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o alguna cosa) darrere un altre en ordre de precedència, de preferència o d'apreuament. Posposar el pronom al verb. L'han posposat injustament a altres que valen menys que ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Des d'abans, no més tard, d'un temps determinat del passat, present o futur. Quan hi vam arribar, ell ja se n'havia anat. Quan hi arribarem, ell ja deurà ésser fora. Fa dos dies que els el vaig adobar, i ja el tornen a tenir espatllat. Davant d'un verb en present, expressa una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No regular, que no es conforma a la regla. Un polígon irregular. Un verb irregular. Una corol·la irregular. Tropes irregulars. Que va contra la llei, el mètode, l'ús, etc., establerts. Una conducta irregular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l'entenc. L'hem vist. Poseu-l'hi. Treu-l'en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l'és pas. Forma que revesteix el pronom de tercera persona [...]
La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.
1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra com a causa o agent. Que expressa una acció que el subjecte fa que algú altre executi. Verb causatiu. La forma fer fer és una perífrasi causativa. Relatiu o pertanyent als verbs causatius. Sufix causatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet per dos l'un a l'altre, donat i rebut alhora per cadascun de dos. Una confiança recíproca. Un amor recíproc. Deures recíprocs. Favors recíprocs. En gram., que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que consta d'una sola persona. Un govern unipersonal. Usat sense referència a cap subjecte i conjugat només en tercera persona, s'aplica a alguns verbs, especialment als que expressen fenòmens naturals. Verb o temps verbal unipersonal. [...]
