Resultats de la cerca frase exacta: 1.780
|
111.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
|
112.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
|
|
113.
equipotencial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix poder, el mateix potencial. En què la funció potencial té un valor constant, s'aplica a una línia o a una superfície. [...]
|
|
114.
a tentipotenti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti. [...]
|
|
115.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
apoderar
|
|
116.
anal·lèrgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té poder per a produir al·lèrgia. [...]
|
|
117.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
|
118.
asístole
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afebliment o cessació del poder contràctil del cor. [...]
|
|
119.
emissiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat d'emetre. Poder emissiu. [...]
|
|
120.
generatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de generar. Cèl·lula generativa. [...]
|
apoderar
1 1 v. tr. [LC] Subjugar. Vencé i apoderà els enemics.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La son em té apoderat. La malaltia l'ha apoderat i no crec que se'n surti.
2 v. tr. [AD] [DR] [LC] Atorgar poders (a algú).
3 v. intr. pron. [LC] Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc.