Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:
L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
, vianants, etc., per tal de descansar. Per exemple: Els soldats van fer un alto per recuperar forces.
El mot alto també apareix en l'expressió alto el foc (i no alto al foc), que fa referència a la suspensió temporal de les hostilitats entre bàndols bel·ligerants. Per exemple: Han començat les negociacions [...]
Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Amb preposició:
Generalment es fa servir la preposició a per fer referència al mes en general. Per exemple:
La desgràcia va passar a l'octubre.
En molts casos també es pot [...]
En un xec bancari que no sigui nominatiu, a sobre de la ratlla que apareix impresa a continuació de l'expressió Pagueu per aquest xec a tant s'hi pot escriure al portador com a qui el porti:
Pagueu per aquest xec a qui el porti.
Pagueu per aquest xec al portador.
Totes dues expressions són [...]
desplaçament caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:
1. Dislocació del complement de lloc
? Complements de lloc imprescindibles per al verb (regits): si es desplacen a la dreta o a l'esquerra de l'oració, sempre es reprenen amb un pronom feble. Per exemple:
Al Garraf hi anirem aquest estiu.
Hi anirem [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús de la [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)