En català, la locució posar en coneixement té el significat de 'fer conèixer '. Cal, però, no oblidar altres formes com ara informar, comunicar, fer saber, etc.
Pel que fa a la locució posar en coneixença, s'aplica generalment només a persones, en el sentit de 'posar en relació una persona amb [...]
diferents:
'Fer conèixer (allò que es tenia amagat)': Revelar un secret, un misteri.
'Mostrar': Els seus escrits revelen un coneixement profund de la llengua.
'Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques)': Vaig revelar el rodet.
[...]
sistema mètric decimal
xarxa telefònica
xarxa de drenatge
xarxa meteorològica
xarxa de biblioteques de la Diputació
També s'escriuen amb minúscula els espais europeus creats per a la convergència i la cooperació dels països europeus respecte d'algun objectiu comú (educació, coneixement, recerca?). [...]
(leitmotiv, clown, copyright, fondue, attrezzo, etc.) en general s'escriuen en cursiva. No obstant això, hi ha diversos factors que poden relativitzar l'ús d'aquesta cursiva en un manlleu no adaptat: si és de coneixement general i el recullen la majoria d'obres de referència, si el text en què apareix és [...]
majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s'apostrofa:
Els llibres d'"El Club de la Ciència" combinen aventures i coneixement del medi.
[...]
mèdics adjunts.
Considero que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte i els poso en coneixement d'aquest Jutjat, perquè n'admeti la denúncia i la tramiti.
Tortosa, 20 de juny de 2007
(rúbrica)
[...]
Definició
La denúncia és un 'acte que realitza una persona que ha presenciat la perpetració d'un delicte perseguible d'ofici o que n'ha tingut coneixement, que consisteix a notificar-ho a l'autoritat judicial o als seus agents'. Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal; en aquest [...]
voluntat expressada, proposen de formalitzar un conveni de col·laboració que permeti incidir positivament en l'ús de la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic.
3. Que el CPNL és un organisme amb personalitat jurídica pròpia que té per finalitat fomentar el coneixement, l'ús i la difusió de la llengua [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
, que només es manifesta en construccions com: I, perquè en prengueu coneixement, signo...
Estructura i continguts del certificat
El contingut i les característiques de cada una de les parts del certificat són els següents:
1. Dades de l'emissor
Encapçalen el certificat les dades de la persona que [...]
a una actuació oficial, s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple:
la interpel·lació al Consell Executiu sobre la política general de la funció pública
la pregunta a l'Hble. Sr. Conseller d'Economia i Coneixement sobre els crèdits oficials
la compareixença de l'Hble. Sra. Consellera d [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.