La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple:
No ens ho ha prohibit ningú.
No soc ningú per dir-te que callis.
També forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú o ser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple:
Sempre el [...]
sintagma nominal, com si fos un verb transitiu. Per exemple:
Un grup d'empreses participades per l'empresa matriu.
Dirigeix una societat participada per una empresa investigada.
En l'àmbit de l'economia, les formes participat, participada també s'usen com a adjectius amb el significat: 'dit de la [...]
El verb quedar, i la forma pronominal quedar-se, pot indicar un canvi d'estat o el resultat d'un procés. Per exemple:
Aquest tros d'asfalt ha quedat enfonsat.
M'he quedat molt amoïnat després d'haver parlat amb tu.
També pot tenir valor duratiu; és a dir, indica que una situació es manté en el [...]
Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.
Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc [...]
D'una banda, el verb dormir designa 'estar algú en estat de repòs sense sentir ni veure res durant un cert temps'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
La nena dorm plàcidament.
Avui només ha dormit tres hores.
D'altra banda, hi ha els verbs adormir i [...]
singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
Si l'atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.
Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre [...]
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant) quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu caminar [...]
El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:
L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
L'expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible.
Això no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d [...]
