Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest [...]
La conjunció doncs es fa servir per indicar una conseqüència o conclusió, i és equivalent a per tant. Per exemple:
Ja has acabat de bramar? Doncs ara parlo jo.
Vaig néixer a l'Uruguai però visc a Catalunya. Soc, doncs, uruguaiana i catalana.
Malgrat que de vegades es fa servir la conjunció [...]
El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix complement directe. Per exemple:
Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).
Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li [...]
En català, hi ha diverses expressions que serveixen per avaluar un resultat o arribar a una conclusió, com ara fet i fet, comptat i debatut, al capdavall, encara, malgrat tot, ben mirat, etc. Per exemple:
No ens queixem que, al capdavall, el menú d'aquest restaurant és prou bo.
Malgrat tot [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Calen més cadires per al ball.
Si voleu que funcioni, ens calen reforços.
Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
En oracions relatives es pot fer servir l'adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple:
Vam agafar el mateix camí per on havíem passat.
Ho havia deixat on ja m'imaginava.
Ara bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor [...]
