intel·ligent). elet, dit d'una persona molt eixerida. Quin elet n'hi ha, d'aquell! tenir cap (o un bon cap, o molt de cap) tenir un cap molt clar ésser un cap clar ésser un caparràs viu com una centella viu com la tinya perdre's de vista saber-la llarga no tenir pa a l'ull capissar-hi molt tenir [...]

intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

viu, intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lluminós, resplendent. 2 intel·ligent, clar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Cp. desvetllat 2 Fig. Sagaç, avisat. esparpillat escotorit eixerit(->) viu, intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent. fi tenir bona pupil·la, ésser perspicaç. tenir nas (o bon nas), íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Dotat de raó. intel·ligent 2 m. home. 3 Fundat en la raó, conforme a la raó. lògic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent. curt de gambals. Ant. Intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 No agut, en sentit material: esmussat. Cp. rom, truncat 2 Fig., dit d'una persona poc intel·ligent: toix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]