1 1 v. tr. [LC] Fer digne de crèdit. Els escriptors medievals han acreditat aquesta expressió. Aquest comerciant ha sabut acreditar el seu establiment. Aquesta obra l'acredita de bon escriptor. 1 2 v. tr. [AD] [LC] [PO] Fer reconèixer com a ambaixador prop d'un govern i en general testimoniar que (una persona) porta facultats per a exercir un encàrrec diplomàtic, cultural, comercial, etc. Aquesta targeta t'acreditarà com a soci de la biblioteca. 1 3 v. intr. pron. [LC] Agafar crèdit. Un negoci que s'acredita cada dia més. És un comerciant molt acreditat en aquesta plaça. 2 v. tr. [AD] [LC] Assegurar la realitat (d'una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Acreditem que ell no ha rebut cap indemnització. Acreditar un error. 3 1 v. tr. [ECT] [LC] Reconèixer com a creditor (d'un import). El banc li acredita una forta suma. 3 2 v. tr. [ECT] Abonar23 2.
