FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure, adonar-se, que (una persona o cosa) és tal o tal persona o cosa que ja ens era coneguda. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer amb la veu, amb el caminar. El reconeixeria entre mil. Tu, pròdig? No et reconec. Examinar (algú o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (un contracte, una escriptura, etc.), davant un notari. Atorgar un testament. Reconèixer, confessar. Li va atorgar que era una bona professional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'innocent, de qui no ha fet el mal, de qui ignora el mal. Provar, reconèixer, la innocència de l'acusat. La innocència d'un infant. ésser algú la mateixa innocència Ésser perfectament innocent. Innocuïtat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió. No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat! No reconèixer (una qualitat, un [...]