simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure [...]
Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([ ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc.
Els usos més freqüents dels claudàtors són els següents:
1. Emmarquen informacions addicionals en fragments que ja [...]
depèn de convencions o estils. Com a signesde puntuació, compleixen les funcions següents:
1. Són el recurs més usual per marcar una citació, és a dir, per reproduir de manera directa i literal les paraules enunciades per una altra persona. Per exemple:
El polític va dir: "Superarem la crisi."
2. S [...]
la coordinació en diferents tipus:
1. En la coordinació copulativa: els elements coordinats se sumen un darrere l'altre. Si s'enllacen més de dos elements, se separen amb comes, excepte l'últim, davant del qual la coma és substituïda per una conjunció copulativa. Per exemple:
Hi aniran la Maria, l [...]
Els diàlegs són converses entre dues o més persones. Per reproduir-los en un text escrit, cal recórrer a diversos signesde puntuació, no solament per reproduir l'entonació dels mots, sinó també per compaginar-los amb els fragments narratius.
En un diàleg, les intervencions de cada interlocutor [...]
escriure un punt. En aquests dos últims casos convé tenir en compte que no s'han d'acumular signesde puntuació al darrere.
Quan els elements de l'enumeració són breus, perquè es tracta de mots o sintagmes, es pot prescindir de la puntuació entre els elements i s'escriuen amb minúscula inicial. Per [...]
text de l'incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l'incís no té tanta relació amb el discurs com si l'introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l'introduïssin parèntesis. El guió d'obertura d'un incís s'escriu sense deixar cap [...]
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per [...]
Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].
Els usos principals dels parèntesis són els següents:
1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les [...]