FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa sensitiva situada al fons de l'ull, que rep les imatges formades pel cristal·lí i està en connexió amb el cervell per mitjà del nervi òptic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos, que es troba immediatament dessota l'escorça, composta per teixits conductors joves i actius. Qui no té cor tot és albeca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa exterior de la pell, situada damunt el derma. Teixit adult primari que embolca les fulles i les tiges joves de les plantes superiors separant-les del medi extern. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mescla de pols d'argila sedassats i mesclats amb aigua emprada per a donar una capa als objectes de terrissa per tal de tapar-ne els defectes i polir-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera on la presència d'electrons lliures o ions no és gaire notable, que s'estén des de la superfície terrestre fins a la ionosfera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa superficial del cos d'un animal que el separa del medi extern. Coberta protectora d'un òrgan o una part d'una planta. Teguments del primordi seminal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa d'aigua escampada per terra deguda a la pluja, a una vessada, etc. Les finestres havien estat obertes durant la tempesta i tota l'habitació era un bassal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipositar-se gebre. Recobrir (fruites confitades) amb una capa de sucre que, un cop cristal·litzat, recorda el gebre. Fer que (en un licor) cristal·litzi sucre en una branqueta d'anís. [...]